"... divuit, dinou i dideu!!"

Acaba d'arribar d'una excursió del zoo i recita, un per un, tots els animals amb els quals s'ha trobat. Ho fa amb els ulls molt oberts, mantenint encara aquella excitació que l'ha fet despertar-se cada nit de la darrera setmana a unes hores força intempestives. D'aquí a un mes en farà 4 i és més que problable que aleshores encara resti a les seves cames algun blau d'alguna caiguda succeïda o que succeirà, resultat de córrer més que no pas de caminar o de no acabar de dominar l'art de baixar-se d'una bicicleta que encara és gran per a ell però que ja només té dues rodes.

Coneix tots i cada un dels gegants de la ciutat, li encanta tot el bestiari popular, al qual segueix rítmicament pels carrers de la ciutat amb el seu tambor, i emmudeix davant qualsevol pel·lícula de Disney. No és gaire de parlar a casa, però ho fa pels colzes amb la gent del carrer, explicant-los tot allò que semblava no saber o comprendre, donant-los detalls que havien passat desapercebuts per a la majoria i que ell, sense posar-hi especial atenció, ha captat.

S'estira a la catifa mente mou d'un lloc a un altre els playmòbil dins el vaixell pirata o a l'improvitzat castell fet amb la caixa de la cafetera. Inventa unes històries on mai no hi falten els prínceps, les princeses i, sobretot, el drac, un animal mitològic que dibuixa en cada paper que troba, seguint els pèssims models que el seu pare fa temps que li traça als fulls.

Un pèl especial a l'hora de menjar, no diu mai que no a una bona sopa de fideus i a un frankfurt ben guarnit de ketchup, factor clau que no pot faltar mai a la seva taula, tot i els intents infructuosos de fer-lo desaparèixer de la seva dieta. I de postre, una copa de nata i xocolata serà l'avantsala perfecta d'uns contes que escolta amb atenció abans de pujar cap a la seva habitació per anar a dormir. Allà repassa tot el que ha fet en un esgotador dia i recordarà que ara ja fa un temps que sap comptar més enllà del 10, fins arribar al "divuit, dinou i dideu!".

La peça descarriada

Va trobar la peça un cop va enretirar la part que havia servit de base de l'armari tants anys. Era aquella part que completava un dels trencaclosques d'aquell llibre de la caputxeta, concretament aquella escena en què el llop empaitava a l'àvia dins la casa. Recordava aquella imatge sempre incompleta, diferent a la perfecció de les altres pàgines. Una situació que havia hagut d'explicar als seus fills una i altra vegada, disculpant-se per no saber on havia fugit aquella peça. Ara, somreia amb nostàlgia i es preguntava a on hauria anat a parar la resta del llibre. Un exemplar de poques pàgines, de poques lletres, que havia complert la seva missió d'explicar un conte centenars de vegades, de fer rutllar per primera vegada la imaginació de dos petits marrecs que volien aconseguir encaixar totes les peces en el seu lloc precís, en la seva plana correcta.

Va tocar una i altra vegada la peça, recordant la textura, calculant els anys que havia passat sepultada per l'armari. Devien ser més de vint. No només no trobava el llibre del que mai hauria d'haver escapat aquella minúscula imatge. Tampoc veia per enlloc aquell parell d'infants que es repartien les seves cames per seure a sobre i escoltar per enèssima vegada una història que la seva memòria ja coneixia. Dos petits als qui recordava amb el llibre en braços assaltant el seu llit un diumenge al matí, convertint-lo en un mar de peces descarriades que poc a poc tornaven al seu espai original una i altra vegada.

I sempre l'eterna qüestió d'on es podia trobar aquella peça que deixava orfe de perfecció aquella publicació infantil. Ara, potser tard per satisfer la curiositat innocent de dues ments que tot just despertava, tenia la resposta. Va aixecar-se triomfador amb el pedaç a la mà i va decidir acabar de desmuntar l'armari l'endemà. Tot seguit, va rumiar en quina de les caixes velles plenes de llibres vells podria trobar la part que completava el seu tresor i va agafar el telèfon. Era un bon dia, com qualsevol altre, per donar una sorpresa a un parell d'adults, per donar-los l'oportunitat de finalitzar un trencaclosques, per convidar-los el proper diumenge a convertir el seu llit en un mar de peces descarriades que, ara sí, trobarien totes el seu encaix.

Post de Cap d'Any...